Pobles en transició

Pobles en Transició (també conegut com a xarxa de transició o moviment de transició) és una xarxa de base de comunitats que estan treballant per augmentar la resiliència en resposta al pic de producció del petroli i al canvi climàtic. El moviment compta actualment amb membres en diversos països de tot el món.

La ideologia central del moviment de transició és la idea de que una vida sense petroli podria ser molt més agradable i satisfactòria que l’actual i dissenyar un futur on es donaran baixes emissions de carboni, un lloc molt millor per viure que l’actual cultura del consum, alienat, basat en la cobdícia, la guerra i el mite del creixement perpetu.

HISTÒRIA DEL MOVIMENT

El concepte de transició va sorgir d’un treball de permacultura que Rob Hopkins va dissenyar en conjunt amb els estudiants del Centre de Formació Professional de Kinsale per mitjà de l’assaig “Pla d’Acció de descens d’Energia”. Es va crear un “mapa de ruta” per a un futur sostenible de la ciutat a través d’una sèrie d’adaptacions en els àmbits de la producció d’energia, la salut, l’educació, l’economia i l’agricultura. Un dels seus estudiants, Louise Rooney, es va dedicar a desenvolupar i divulgar el concepte de pobles en transició. Va presentar la seva proposta a l’Ajuntament de Kinsale resultant en la històrica decisió d’aprovar aquest pla per treballar en pro de la independència energètica.

La idea va ser posteriorment adaptada i ampliada al setembre de 2006 per Hopkins en el seu poble natal de Totnes. El concepte es va escampar ràpidament i per setembre de 2008 ja eren centenars de pobles i ciutats reconeguts oficialment com a pobles en transició al Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units, Itàlia i Chile.

CARACTERÍSTIQUES DELS PROJECTES

L’objectiu principal del projecte és donar a conèixer una manera de vida sostenible i desenvolupar la resiliència local per a això en el futur pròxim. S’anima a les comunitats a buscar mètodes per reduir l’ús d’energia, així com a augmentar la seva pròpia autosuficiència. Un lema del moviment és “Aliments a peu, no aliments a milles”. Les iniciatives fins ara han inclòs la creació d’horts comunitaris per al cultiu d’aliments, empreses d’intercanvi de residus, i fins i tot la reparació i reciclatge d’objectes antics en lloc de llençar-los a les escombraries.

Si bé l’enfocament i els objectius segueixen sent els mateixos, els mètodes utilitzats per aconseguir-hoh varien. Per exemple, Totnes ha introduït la seva pròpia moneda local, la lliura de Totnes, que es pot bescanviar en botigues i empreses locals, ajudant a reduir els aliments que vénen de llocs molt llunyans i potenciant el consum de proximitat. Aquesta idea també està planejada que es presenti en tres ciutats de Gal·les en transició.

Més informació: http://movimientotransicion.pbworks.com/